Description:
L’estudi aborda l’anàlisi d’una selecció de plànols que representen bombardejos de ciutats entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Un tipus de cartografia poc habitual, que ja forma part en alguns casos del Memory of the World Register de la UNESCO, i que conté claus per comprendre, a les ciutats afectades, el paisatge urbà actual. Tot i la relativa abundància d'estudis sobre alguns bombardejos urbans icònics, escassegen els que se centren específicament en la mateixa cartografia coetània i els seus aspectes gràfics. Aquest treball intenta cobrir la manca d’una visió de conjunt d’aquest patrimoni cartogràfic en si mateix i en el seu context. A partir d'una selecció de casos significatius s'indaga en la història de cada document i se n'analitza el llenguatge gràfic, cercant possibles relacions i evolució en el temps entre allò que es dibuixa, qui ho dibuixa, com ho dibuixa i per què ho dibuixa. L'estudi permet concloure una evolució múltiple conjunta dels efectes de la capacitat destructiva creixent de la tecnologia bèl·lica sobre les ciutats, dels col·lectius i agents intervinents en la representació cartogràfica, dels propòsits que animaven la seva realització i dels recursos gràfics emprats, constatant una estreta relació entre tots aquests aspectes. Tot això apunta a la transcendència d’aquests documents als estudis urbans: per comprendre la seva història, analitzar les transformacions de postguerra i el paisatge urbà actual, així com per configurar la memòria històrica col·lectiva de les ciutats bombardejades. The study addresses the analysis of a selection of maps depicting bombings of cities between the First and Second World Wars. This uncommon type of cartography is now part of the UNESCO Memory of the World Register in some cases and contains keys to understanding the current urban landscape in affected cities. Despite the relative abundance of researches on some iconic urban bombardments, there are few of them that focus specifically on the contemporary cartography itself and its graphic aspects. This work aims to fill the lack of an overall vision of this cartographic heritage in itself and in its context. Based on a selection of significant cases, the history of each document is explored and its graphic language is analysed, seeking possible relationships and evolution over time between what is drawn, who draws it, how it is drawn and what it is drawn for. The study allows us to conclude a joint multiple evolution of the effects of the increasing destructive capacity of war technology on cities, of the collectives and agents involved in its cartographic representation, of the purposes that encouraged its production and of the graphic resources employed, confirming a close relationship between all of these aspects. All of which points to the transcendence of these documents in urban studies: to understand their history, to analyse post-war transformations and the current urban landscape, as well as to configure the collective historical memory of bombed cities. El estudio aborda el análisis de una selección de planos que representan bombardeos de ciudades entre la Primera y la Segunda Guerra Mundial. Un tipo de cartografía poco habitual, que forma ya parte en algunos casos del Memory of the World Register de la UNESCO, y que contiene claves para comprender, en las ciudades afectadas, el paisaje urbano actual. A pesar de la relativa abundancia de estudios sobre algunos bombardeos urbanos icónicos, escasean los que se centran específicamente en la cartografía coetánea misma y sus aspectos gráficos. Este trabajo intenta cubrir la falta de una visión de conjunto de este patrimonio cartográfico en sí mismo y en su contexto. A partir de una selección de casos significativos se indaga en la historia de cada documento y se analiza su lenguaje gráfico, buscando posibles relaciones y evolución en el tiempo entre lo que se dibuja, quién lo dibuja, cómo lo dibuja y para qué lo dibuja. El estudio permite concluir una evolución múltiple conjunta de los efectos de la creciente capacidad destructiva de la tecnología bélica sobre las ciudades, de los colectivos y agentes intervinientes en la representación cartográfica, de los propósitos que animaban su realización y de los recursos gráficos empleados, constatando una estrecha relación entre todos estos aspectos. Todo lo cual apunta a la trascendencia de estos documentos en los estudios urbanos: para comprender su historia, analizar las transformaciones de posguerra y el paisaje urbano actual, así como para configurar la memoria histórica colectiva de las ciudades bombardeadas.