Erschienen:
[Erscheinungsort nicht ermittelbar]: Universitat de Lleida, 2021
Sprache:
Englisch
Identifikator:
Entstehung:
Hochschulschrift:
Dissertation, Universitat de Lleida, 2021
Anmerkungen:
Beschreibung:
Els cultius Modificats Genèticament (MG) podrien tenir efectes negatius sobre el medi ambient, és per això que a la Unió Europea és obligatori el seguiment post-comercialització a llarg plaç, anomenat Seguiment General (SG), General Surveillance-GS" en anglès. Malgrat aquesta obligatorietat, el SG que s'està duent a terme actualment no té la capacitat necessària per a detectar els efectes ambientals dels cultius MG. Per això, l'objectiu de la tesi és millorar la capacitat de detecció del SG a través de: a) la selecció d'artròpodes no-diana adients per al seguiment del panís MG, i b) identificar les xarxes de seguiment ambiental existents en el territori i determinar si les dades que generen tindrien la sensibilitat necessària per a detectar efectes ambientals del maneig agrícola a llarg plaç, com per exemple del cultiu del panís MG. Dos dels tàxons més adients per al seguiment dels possibles efectes ambientals del panís MG són les papallones (Lepidoptera:Papilionoidea) i els caràbids (Coleoptera:Carabidae), ja que podrien ser molt sensibles tant als impactes dels panissos resistents a insectes (Bt) com als tolerants a herbicides (HT). Per a determinar l'abundància, la variabilitat i la distribució de papallones i caràbids en l'agroecosistema del panís, durant dos anys es van mostrejar diferents hàbitats i localitats de tres zones de cultiu de panís al nordest de la Península Ibérica. Les papallones es van mostrejar mitjançant recomptes visuals i van ser abundants en tots els hàbitats mostrejats. La majoria de les espècies observades estarien exposades als efectes del cultiu del panís MG perquè les plantes larvàries eren presents en tots els hàbitats, incloent els camps de panís. Es va desenvolupar i aplicar un sistema per a seleccionar les papallones més adients per al seguiment dels impactes del panís MG. Les espècies més adients depenien de la regió geogràfica, però els indicadors que es podrien mostrejar amb menys esforç en les tres regions serien les agrupacions d'espècies i les espècies Polyommatus icarus (Rottemburg) i Pieris napi (L.). Els caràbids es van mostrejar mitjançant trampes de gravetat i van ser més abundants en els marges dels camps de panís. L'espècie indicadora més adient va ser l'omnívor Pseudoophonus rufipes (De Geer), ja que va satisfer els criteris d'abundància, rellevància, sensibilitat i facilitat de mostreig. Seria recomanable realitzar el seguiment del grup de caràbids carnívors com a indicadors de biodiversitat i control biològic d'invertebrats. La xarxa de seguiment ambiental més adient va ser la xarxa de seguiment de les papallones de Catalunya (CBMS). Es van analitzar dades obtingudes de 29 punts de mostratge durant un període de 15 anys. Aleshores es va determinar la capacitat de la prova-t de Welch per a detectar diferències en l'abundància de 12 indicadores en dos tipus de paisatge. La capacitat de detecció va ser molt bona per a alguns indicadors (es podria detectar un canvi poblacional del 30%). La capacitat de detecció depenía del tamany mostral i de la variabilitat i augmentava ràpidament quan s'agregàven espècies i anys de dades. La conclusió general d'aquesta tesi és que el SG dels panissos MG es podria millorar considerablement a través del mostratge de papallones i caràbids. A més, les dades generades per les xarxes de seguiment de papallones permetrien augmentar força la capacitat de detecció d'efectes ambientals.