Beschreibung:
Totes les literatures del món occidental pateixen la síndrome del moviment. Quan hi ha un corrent que predomina, els autors en voga utilitzen tots els mitjans perquè el lector oblidi que hi ha altres manifestacions literàries que o bé són diferents, o bé havien estat interessants immediatament abans d’ells. Cauen en la vella rutina de voler matar els pares. Aquest fet és cada cop més evident en el món modern, on els mitjans de comunicació s’han convertit de vegades en els grans aliats de les aparicions agosarades, arriscades, trencadores dels nous autors. Això no vol pas dir, però, que els autors nous puguin aconseguir el seu objectiu. La pròpia literatura, o el conjunt de lectors, la societat o el que la nova teoria de torn afirmi s’encarrega de fer filtrar els autors que persisteixen en unes contingències determinades, les obres que representen fites en el moviment literari anterior. S’assisteix, aleshores, a una activitat de balanceig en què trobar l’equilibri equival a tenir la capacitat per poder destriar quins seran els objectius de la nova fornada d’autors, sense oblidar els vells creadors que malden per mantenir les seves tendències. És un balanceig de vegades dramàtic en què es veu involucrada tota la màquina que la societat contemporània ha format al voltant de la literatura, que ens guardarem prou de titllar com a necessària o innecessària per al seu creixement. Cauen alguns autors, plens d’ira per la impotència de la seva veu que ja no se sent als mitjans de comunicació, i pugen com l’escuma els creadors novells, omplint tots els espais de què són capaços, amb una golafreria abusiva per aconseguir els estratagemes del poder.