Beschreibung:
<jats:p>En noviembre de 1936 da comienzo el primer bombardeo moderno sobre una gran ciudad europea: Madrid. Pese a la trascendencia de este acontecimiento, los bombardeos de Madrid quedaron posteriormente eclipsados. El objetivo del trabajo es elaborar una cartografía de la destrucción del patrimonio inmueble de Madrid a consecuencia de los bombardeos de la guerra, que permita profundizar en su análisis y conocimiento. Frente a los trabajos realizados sobre otras ciudades bombardeadas, entre las que destacan Guernica o Barcelona, llama la atención la falta de investigaciones específicas sobre los bombardeos de Madrid, los cuales sólo han sido estudiados en sus líneas generales, sin profundizar en las consecuencias que tuvieron para la ciudad. Las tres fuentes documentales principales tienen su origen en la actividad de tres colectivos profesionales: bomberos, fotorreporteros y arquitectos. De estas fuentes se ha seleccionado un conjunto de datos sobre aspectos relevantes de los ataques y sus efectos, como la sucesión diacrónica, el tipo de armamento empleado, la intensidad, los patrones o el grado de destrucción de los edificios. Una vez mapeados estos datos sobre la base cartográfica del catastro, se ha procedido a su análisis y expresión gráfica mediante el dibujo de la ciudad. El resultado del estudio es una base de datos mapeada en un conjunto de planos que podríamos denominar cartografía de la destrucción. En ellos se analizan y visualizan los diferentes parámetros estudiados, todos ellos relevantes para la comprensión de una realidad compleja sobre un soporte urbano, lo que permite profundizar en el conocimiento del urbicidio madrileño.</jats:p>
<jats:p>Al novembre de 1936 comença el primer bombardeig modern sobre una gran ciutat europea: Madrid. Tot i la transcendència d'aquest esdeveniment, els bombardejos de Madrid van quedar posteriorment eclipsats. L'objectiu de la feina és elaborar una cartografia de la destrucció de el patrimoni immoble de Madrid a conseqüència dels bombardejos de la guerra, que permeti aprofundir en la seva anàlisi i coneixement. Enfront dels treballs realitzats sobre altres ciutats bombardejades, entre les quals destaquen Guernica o Barcelona, crida l'atenció la falta d'investigacions específiques sobre els bombardejos de Madrid, els quals només han estat estudiats en les seves línies generals, sense aprofundir en les conseqüències que van tenir per a la ciutat. Les tres fonts documentals principals tenen el seu origen en l'activitat de tres col·lectius professionals: bombers, foto-reporters i arquitectes. D'aquestes fonts s'ha assignat un conjunt de dades sobre aspectes rellevants dels atacs i els seus efectes, com la successió diacrònica, el tipus d'armament emprat, la intensitat, els patrons o el grau de destrucció dels edificis. Un cop mapejats aquestes dades sobre la base cartogràfica del cadastre, s'ha procedit a la seva anàlisi i expressió gràfica mitjançant el dibuix de la ciutat. El resultat de l'estudi és una base de dades mapejada en un conjunt de plans que podríem anomenar cartografia de la destrucció. En ells s'analitzen i visualitzen els diferents paràmetres estudiats, tots ells rellevants per a la comprensió d'una realitat complexa sobre un suport urbà, el que permet aprofundir en el coneixement de l'urbicidi madrileny.</jats:p>
<jats:p>In November 1936 began the first modern bombing of a great European city: Madrid. Despite the importance of this event, the bombings of Madrid were subsequently forgotten. The aim of this work is to carry out a cartography of the buildings destruction of Madrid as a result of the bombings of the war, in order to deepen its analysis and knowledge. Unlike other bombed cities have been the subject of study, among which Guernica or Barcelona stand out, the lack of specific research on the bombings of Madrid is striking. These have only been broadly studied, without delving into the consequences they had for the city. The three main documentary sources have their origin in the activity of three professional groups: firefighters, photojournalists and architects. From these sources, we have selected a set of data on relevant aspects of the attacks and their effects, such as diachronic succession, type of bombs thrown, intensity, patterns and degree of destruction of the buildings. Once these data have been mapped on the cartographic basis of the cadastral plan, we have graphically analysed and graphically expressed the information. The main result of the research is a database mapped on a set of city plans that we could call destruction cartography. They allow to analyse and visualise the different parameters studied, all of them relevant for the understanding of a complex reality on an urban support, which allows to deepen the knowledge of Madrid urbicide.</jats:p>